http://www.baixemporda.cat/ciutadania/ http://www.baixemporda.cat/ciutadania/index.php?pagina=45&noticia=296&idioma=1 Diari de Girona - 14/05/2012 Una investigació del GRECS de la Universitat de Girona desmunta el tòpic que els immigrants col·lapsen els serveis d'atenció sanitària. Davant l'argument que els immigrants saturen els serveis sanitaris només cal fer un cop d'ull a les xifres per desmuntar aquest tòpic. Segons una investigació del Grup de Recerca en Estadística, Economia Aplicada i Salut (GRECS), és la població autòctona la que fa un nombre més elevat de visites als serveis d'atenció primària (61,2 per cent contra 50,1 per cent) i que, a més, consumeix més medicaments i pateix més trastorns crònics, tot i que també fa més tractaments preventius i de planificació familiar que els immigrants.Un dels artífexs d'aquesta investigació sobre l'ús que fa el col·leciu d'immigrants dels Serveis d'Atenció Primària a la Regió Sanitària de Girona és Marc Sáez, que és catedràtic de la Universitat de Girona i director del Grup de Recerca en Estadística, Economia Aplicada i Salut. Assegura que en línies generals no és cert que els immigrants visitin més el metge. Només en alguns serveis -com ara els de pediatria i urgències- es registra un índex de visites lleugerament superior en el col·lectiu d'immigrants. "També s'ha de tenir en compte que els immigrants són gent jove. Això representa que quan es posen malalts, es posen malalts de veritat i van a urgències", explica Sáez.Una de les principals conclusions de l'estudi és que els immigrants no visiten més els serveis sanitaris per ser nouvinguts sinó per ser pobres. La mostra posa de manifest que com més baix és el nivell socioeducatiu, més es freqüenta el centre de salut, i aquest és un detall que afecta, per igual, autòctons i immigrants. Les xifres són contundents: 25,5 visites per pacient quan no se sap llegir ni escriure contra 9 visites per pacient quan s'ha assolit una llicenciatura universitària. Estalvi previstEl Govern preveu estalviar al voltant de 500 milions d'euros amb la mesura de deixar sense targeta sanitària els immigrants en situació irregular. Experts i ONG rebaixen les xifres del Govern i asseguren que la mesura, a la llarga, sortirà cara i crearà molts problemes en els estaments socials. Segons el director de GRECS i catedràtic de la UdG, Marc Sáez, la mesura anunciada pel Govern serà "ineficient" i no servirà per estalviar en la factura sanitària. "El que farà és empitjorar l'estat de salut". La degana del Col·legi de Treball Social, Núria Carrera, adverteix que la mesura podria saturar, encara més, els serveis socials dels ajuntaments. "El meu pronòstic és que s'embussaran els serveis socials municipals i les entitats. Les persones que necessitaran diners per als medicaments aniran a parar als serveis socials", assegura. Segons el seu punt de vista, la mesura "és un error estratègic que generarà mala atenció i no suposarà una reducció de la despesa". "Un immigrant irregular deixarà de tenir cartilla sanitària. Se suposa, doncs, que deixarà d'anar al CAP. Anirà a urgències quan estigui molt malament. Això encareix molt el sistema. No té cap sentit i és un enfocament del tot erroni", assegura Àgata Sol, que és la coordinadora de la comissió d'immigració de les Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS).Per la seva banda, les associacions cristianes també rebutgen les modificacions legislatives en l'assistència pública sanitària perquè, segons asseguren, "representa una greu involució en matèria de drets humans, al restringir greument el dret a la protecció de la salut i a l'assistència mèdica de les persones afectades". El sindicat d'infermeria SATSE a les comarques de Girona rebutja la mesura perquè trenca la "cohesió social". La població autòctona és la que visita més el metge a les comarques de Girona http://www.baixemporda.cat/ciutadania/ http://www.baixemporda.cat/ciutadania/index.php?pagina=45&noticia=295&idioma=1 Diari de Girona - 14-05-2012 LLuís Puigdemont, responsable del Servei d'Assessorament d'Immigants de Càritas. Un altre vèrtex important de la realitat de la immigració a Girona són els menors que arriben sols. Quina és la seva situació? N'hi ha una de no massa freqüent, però amb la qual ens trobem: nanos que arriben amb una documentació que diu que són menors i que la prova òssia determina que són majors d'edat, de manera que amb el passaport a la mà no es poden anar a empadronar. És una situació totalment de desemparament, queden en un llimb. Hi ha institucions, en aquest cas Creu Roja, que intenten donar-hi resposta, si tenen la sort i la determinació que el Fiscal de Menors els enviï a un centre de menors. I, en general, què espera als joves que surten dels centres? N'hi ha que, per temperament o per caràcter, no es deixen acompanyar. El que passa és que són joves, sense experiència, amb un permís de residència per haver estat al centre de menors, però que a vegades és a punt de caducar; i quan ho fa, ha d'aportar un contracte que, com el troba? Si no hi ha una institució al darrere, aquest nano perd la documentació. L'handicap dels contractes... És una de les dificultats grosses que tenim i no només amb els menors ja que, atesa la situació de crisi, persones que han lluitat per poder tenir una situació millor i que han complert amb tot el que exi?geix la llei d'Estrangeria, a l'hora de renovar no poden justificar no haver cotitzat prou o aportar un contracte nou. Aquí hi ha la gran dificultat de mantenir-se en la regularitat i és quan apareix la irregularitat sobrevinguda, que és el gran cavall de batalla del present i futur immediat. I quina sortida se'ls presenta? Alguns han tornat al seu país, d'altres estan mirant altres països d'Europa, però també hi ha uns requisits..., i d'altres ho tornaran a intentar perquè és o bé tornar a casa amb les condicions que hi ha als seus països o bé quedar-se aquí per intentar-ho. Apliquen el raonament que si han estat 4 o 6 anys patint per aconseguir papers, continuaran patint per tornar a gaudir d'un permís de residència en un moment o altre. Al final, la Generalitat garantirà l'accés a la sanitat, però què opina de la restricció de l'Estat? Aquí entren en contradicció moltíssimes coses. Felicitem la Generalitat per aquesta valentia de mantenir un dret universal a les persones que convivim en un mateix territori. Ara bé, és una contradicció aprovar un Pacte Nacional per la Immigració amb el qual s'intenta que hi hagi una convivència i cohesió social, i discriminar ciutadans de primera o de tercera segons els seus ingressos. Segregant a les persones, en lloc d'incloure-les, aconseguirem que hi hagi una situació complicada. Des del 24 d'abril, ja ens hem trobat amb persones a les quals, per un excés de zel, no se'ls ha volgut donar la targeta. Ja s'ha arreglat... Però s'haurà de veure quines seran les conseqüències. A què es refereix? Que la persona que es trobi malament anirà a Urgències. Què estan demanant? Que la gent es pagui una mútua privada perquè no es trobi el col·lapse de les urgències? I les persones que tenen una malaltia crònica o amb problemes de salut mental... tot això, com ho farem? Teòricament, segons la Generalitat, tot continuarà igual, la felicitem i ens n'alegrem. Però, en té dubtes... Molts, ens precupa si realment aquest Reial decret s'hagués portat a la pràctica o si s'aplica en una part. L'altre tema és que des del Ministeri de Sanitat estan dient que "se n'ocuparan les ONG", quan hi ha hagut una retallada importantíssima del Fons de Cohesió. Per tant, quines entitats i amb quins diners? Les hem de carregar més, quan ja estem realment patint perquè no tenim recursos pel volum de feina que estem fent? I hi haurà una dotació pressupostària d'una retallada d'una altra cosa, quan això es pot fer d'una manera normalitzada? Aquesta és una preocupació gran. Els preocupa, també, que el context general de crisi fomenti el rebuig a la immigració? No ho hem notat excessivament, però sí preocupa que cali en el subconscient de les persones autòctones un missatge que la causa de tots els mals és la immigració. Nosaltres ens dediquem a atendre aquestes persones, així que correspon a aquells que ens administren fer apagar els rumors i desmentir-los. Ens preocupa que no hi hagi una veu autoritzada, de l'àmbit polític o no, que pugui dir que això és d'una altra manera. «Hi ha persones que no poden renovar la residència per falta de contracte» http://www.baixemporda.cat/ciutadania/ http://www.baixemporda.cat/ciutadania/index.php?pagina=45&noticia=294&idioma=1 Diari de Girona - 14-05-2012 Els ajustos aprovats pel consell de Ministres preveuen que els estrangers irregulars perdin la seva targeta sanitària. Els ajustos aprovats el 20 d'abril pel consell de Ministres preveuen, entre altres mesures, que els estrangers en situació irregular a Espanya perdin la seva targeta sanitària el mes de setembre. A partir d'aquest moment, els "sense papers" - que a les comarques de Girona superen els 5.300- només seran atesos pel servei de sanitat pública en casos d'urgència, durant l'embaràs, part i postpart. La Generalitat ja ha avançat que se seguirà atenent tothom. SÍLVIA BONET Són dos quarts d'una del migdia i la Sopa de Girona és un formiguer de persones que, puntuals, acudeixen a aquest centre d'acolliment adreçat als "sense sostre" per poder menjar un plat calent. Les seves històries tenen un mateix denominador comú que s'intueix en la seva mirada: la lluita diària contra l'adversitat. Entre ells es troba en Mohammed Yahydoui, que mentre espera el dinar lamenta la decisió del Govern de deixar sense targeta sanitària els immigrants irregulars que a partir del pròxim 1 de setembre només podran accedir a l'assistència d'urgències, a menys que acreditin la condició d'assegurats. "Estan atacant el més dèbil. Fan una política del segle passat. Veig la mesura molt malament perquè la sanitat hauria de ser per a tots i s'hauria de compartir", explica Yahydoui, que, de moment, no es veurà afectat per la mesura del Govern ja que té la targeta de residència en vigor.Menys sort tindran uns 5.340 immigrants que viuen a les comarques de Girona i que a partir del setembre es podrien quedar sense targeta sanitària si Catalunya aplica les mesures decretades per l'Executiu. De moment el Govern català ha avançat que garantirà l'assistència a les persones en situació irregular i està a l'espera del que decideix el Ministeri de Sanitat. El càlcul del nombre d'immigrants irregulars es basa en el creuament de les dades d'estrangers no comunitaris empadronats a les comarques de Girona i els que consten en el Registre Central d'Estrangers. Segons l'Idescat, a les comarques de Girona hi havia a finals de 2011 un total de 111.598 immigrants no comunitaris empadronats, davant els 105.318 que constaven en el Registre d'Estrangers i, per tant, tenen una targeta de residència en vigor. La diferència és de 6.280 persones. A aquesta xifra se li ha de restar el 15% aproximat que correspondria als menors d'edat. D'aquesta manera el resultat és que a les comarques de Girona hi haurà unes 5.340 persones que es quedaran sense targeta sanitària. És una xifra aproximada, ja que la immigració irregular és un fenomen vaporós, difícil de quantificar. La decisió del Govern de retirar la targeta sanitària als immigrants en situació irregular per estalviar 500 milions d'euros, segons els seus càlculs, ha caigut com una gerra d'aigua freda sobre les ONG que denuncien que trenca el principi de sanitat universal i gratuïtat per a tothom. "Crec que és un retrocés en els drets socials. És injust, insolidari i preocupant. La sanitat passa de ser un dret dels ciutadans que viuen al territori a ser una contraprestació", lamenta la directora de la Sopa, Rosa Angelats. La mesura també preocupa l'Associació Comunitària Anti-Sida de Girona (ACAS), que es planteja què passarà amb els immigrants en situació irregular que tinguin el virus del VIH.De moment, la ministra de Sanitat, Política Social i Igualtat, Ana Mato, ja ha assegurat que tot els malalts de càncer o amb VIH tindran "cobertura" a través de convenis entre les comunitats autònomes i organitzacions de suport a aquesta població. La Generalitat també ha volgut llançar un missatge de calma assegurant que garantirà l'atenció sanitària a tota la població. No obstant, només un dia després que el Departament de Salut assegurés l'accés universal a la sanitat pública, els CAP gironins rebien "per error" indicacions de no tramitar targetes sanitàries a "sense papers". L'Institut Català de la Salut va assegurar que es tractava d'un "error administrariu". Un dels arguments que usa el Govern espanyol per limitar l'accés a la targeta sanitària és la lluita contra el turisme sanitari que cada any suposa una factura milionària per a les arques de l'Estat. Els immigrants consultats posen cara de circumstàncies quan se'ls explica aquesta justificació.La resposta de Mohammed Yahyidoui és contundent. Després de treballar en diversos països, aquest marroquí es va establir a Espanya el 2006. Durant els últims sis anys només ha visitat una vegada el metge. "Em van treure un queixal", explica. Mentre la indignació dels immigrants creix, el rellotge ja ha començat el compte enrere. Falten menys de quatre mesos perquè milers de persones en situació irregular es quedin sense targeta sanitària. Davant d'això,un grup de metges de Madrid ja ha anunciat que recorrerà a l'objecció de consciència per seguir atentent els immigrants que perdin la targeta. El risc de quedar-se sense la targeta sanitària al setembre http://www.baixemporda.cat/ciutadania/ http://www.baixemporda.cat/ciutadania/index.php?pagina=45&noticia=293&idioma=1 Diari de Girona -13-05-2012 Les dades demogràfiques (font: Direcció General per a la Immigració, xifres provisionals a 1 de gener de 2012) destaquen que Palamós amb un total de 17.932 habitants, té un nombre de població immigrant de 2.847 persones, el 15,9%. A Palamós conviuen un total de 78 nacionalitats diferents, de les quals les procedències més representades són les de Marroc, amb 948, un 33,3%; Bolívia, amb 164 persones, un 5,8%; Colòmbia, amb  137 persones, un 4,8%; Hondures, amb 122 persones, un 4,3%; i Equador, amb 119 persones, un 4,2%.Els dos col·lectius més nombrosos són els d'origen llatinoamericà i el d'origen marroquí (tots dos oscil·lant sobre el 30 % del total de la població estrangera). El tercer col·lectiu més nombrós és el de persones que pertanyen a la Comunitat Europea (cap al 18%). Les nacionalitats més nombroses d'aquest col·lectiu són: la romanesa (117 persones 4,1%), la italiana (103 persones 3,6%) i la francesa (85 persones 3%).Per aquest motiu, l'Ajuntament té el Servei d'Acollida i Ciutadania, que està adreçat a totes les persones amb l'objectiu principal de seguir potenciant a la vila el valor de la convivència i, per tant, a l'atenció directa a totes aquelles persones nouvingudes, i s'organitzen jornades sobre el coneixement de l'entorn, i també per a les persones autòctones, amb la realització de programes de sensibilització. El municipi de Palamós compta amb veïns de 78 nacionalitats http://www.baixemporda.cat/ciutadania/ http://www.baixemporda.cat/ciutadania/index.php?pagina=45&noticia=292&idioma=1 Diari de Girona - 12-05-2012 L'Ajuntament de Salt ha incorporat l'ordenança de convivència dins els temes que ofereix als cursos de formació per a comunitats de veïns, adreçats tant a persones que tenen càrrec de president i/o secretari dins de les comunitats de propietaris, com a la resta de veïns. Així, durant els dijous del mes de maig, els participants d'aquests cursos ampliaran la seva formació amb uns cursos de convivència cívica impartits per David Saura, de Finques Saura, a l'Oficina d'Habitatge. Aquests cicles de formació es van iniciar durant la darrera setmana de febrer i constaven de quatre sessions, que ara s'amplien. L'objectiu principal d'aquests cursos, segons va informar ahir l'Ajuntament a través d'un comunicat, és poder facilitar unes eines i coneixements bàsics sobre l'organització i funcionament de les comunitats, tant pel que fa al marc legal, com a la gestió econòmica. D'altra banda, també es dóna importància als deures, les obligacions, la cura del manteniment de l'edifici, a treballar la bona convivència veïnal i els hàbits higiènics, potenciant la mediació natural i gestió dels conflictes d'una manera positiva.La formació s'emmarca dins el Pla de mediació (que finalitzarà aquest setembre) i ha estat possible gràcies a un acord entre l'Agència de l'Habitatge de Catalunya i l'Ajuntament de Salt sota el el projecte europeu Rehabitat. Els cursos a comunitats de veïns de Salt incorporen l´ordenança de convivència http://www.baixemporda.cat/ciutadania/ http://www.baixemporda.cat/ciutadania/index.php?pagina=45&noticia=291&idioma=1 Diari de Girona - 11-05-2012 L'Àrea de Participació Ciutadana de l'Ajuntament de Palamós i el grup impulsor del Pla de Participació Ciutadana de la vila han dut terme durant les darreres setmanes les jornades de presentació i debat entre els col·lectius educatius, associacions de veïns, entitats, agents econòmics i ciutadans, per tal de recollir propostes i esmenes al Pla Estratègic de Participació Ciutadana del municipi.Precisament el darrer dissabte es va celebrar un taller participatiu que tancava aquestes jornades. Durant aquest taller es va constituir la comissió mixta, formada per quatre representants dels grups polítics, quatre tècnics de l'Ajuntament, quatre membres del grup impulsor i quatre ciutadans, que es reunirà durant aquest mes per tal d'analitzar les esmenes, tant en les jornades de presentació i debat, com les que s'han fet arribar durant aquest dies al bloc.La comissió mixta consensuarà i elaborarà el redactat final del document en funció de l'esbor?rany i les aportacions acceptades. Aquest document definitiu serà presentat a la ciutadania el 9 de juny, i posteriorment es presentarà al Ple. La previsió és que el pressupost municipal 2013 pugui recollir les primeres propostes de la futura Agenda de Participació Ciutadana i en àmbits com la organització de la Festa Major o la reforma del passeig del Mar. Palamós presentarà el Pla Estratègic de Participació el juny vinent http://www.baixemporda.cat/ciutadania/