Manifest del Dia Internacional contra l'LGTBI-fòbia a l'esport

L’LGTBI-fòbia és una problemàtica social que genera discriminacions per motius d’orientació sexual, identitat i/o expressió de gènere en diferents àmbits de la nostra vida. L’esport no escapa a la presència d’aquests comportaments i/o actituds discriminatòries, afegides a la gran invisibilitat de les persones LGTBI en l’esport.

Les persones professionals i tècniques de l’esport, presten serveis d’intervenció directa en aspectes relacionats amb la corporalitat i el benestar social de moltes persones. Per això, entenem que l’esport ha de ser un àmbit sensible contra l’LGTBI-fòbia com forma específica de violència, no només perquè interfereix en la vida de les persones LGTBI, sinó també en el desenvolupament de relacions socials sanes.

Aquest 19 de febrer, coincidint amb el dia de naixement de Justin Fashanu, primer esportista professional en declarar públicament la seva homosexualitat i que va acabar amb la seva vida per tota la pressió rebuda, reivindiquem el dia internacional contra l’LGTBI-fòbia en l’esport.

Tanmateix, diferents estudis i estadístiques oficials consensuen que continuen actituds masclistes i LGTBIfòbiques a l’àmbit esportiu en la nostra societat i que una de les grans dificultats és l’escassa visibilitat de referents LGTBI en molts esports, especialment en les que més públic espectador reuneixen. Això pot contrastar amb la dada que els delictes d’odi per orientació sexual o identitat de gènere són un dels més denunciats, destacant lamentablement els realitzats en camps i espais esportius.

A mode d’exemple podem destacar personalitats com Víctor Gutiérrez (waterpolista); Mapi León, Lola Gallardo, Ali Krieger, Ashlyn Harris i Megan Rapinoe (futbolistes); Javier Raya (patinador); Tyler Dunnington (jugador beisbol); Vanessa Caballero i Joana Pastrana (boxejadores); Sue Bird (jugadora de bàsquet), Martina Navratilova (tenista); Michael Sam (futbol americà), Kike Sarasola (genet) ; Thomas Daley (saltador trampolí) o Jesús Tomillero (àrbrit), han contribuït a visibilitzar a les persones LGBTI a l’esport i han denunciat les seves vivències discriminatòries en les seves trajectòries professionals.

La formació en diversitat afectiva sexual i de gènere ha de ser present tant en els àmbits propis de les educadores físiques (ensenyament de l’educació física i de l’esport, educació física orientada a la salut, la preparació física, la direcció tècnica i esportiva), com en les ocupacions pròpies de l’esport (professionals tècnics de competició institucionalitzada i/o de recreació). És necessari proveir de mecanismes per fer efectiva la igualtat i eliminar les discriminacions.

Des de l’Observatori Contra l’Homofòbia creiem necessari aportar amb les nostres polítiques els següents punts:

- Potenciar l’esport com eina de transformació i mecanisme d’intervenció per construir una societat més justa, inclusiva i fraterna.

- Denunciar i penalitzar socialment els comportaments LGTBIfòbics, masclistes, xenòfobs i discriminatoris en l’àmbit de l’esport.

- Acabar amb qualsevol expressió de violència ja sigui física o verbal en els espais esportius, els camps de joc, grades, per motius d’orientació sexual, identitat i/o expressió de gènere.

- Equiparar el reconeixement públic de les esportistes femenines respecte als esportistes masculins.

- Garantir la pràctica esportiva de les persones trans* i intersexuals d’acord al seu gènere sentit, protegint els seus drets i la seva intimitat.

- Impulsar i/o recomanar que totes les entitats esportives haurien de dissenyar e implantar un protocol d’actuació davant de situacions de discriminació per motius d’orientació sexual, identitat i/o expressió de gènere, incloent missatges i mesures proactives de visibilitat de la realitat del col·lectiu.

- Reconèixer i situar la diversitat afectiva sexual i de gènere com elements enriquidors en l’àmbit de l’esport.

- Incloure en la regulació normativa amb competències municipals els valors de la diversitat, la igualtat de tracte i la no discriminació.

Totes aquestes accions busquen la consecució d’un objectiu final, l’accés a l’esport de persones diferents en igualtat de condicions, com activitat que ens apodera, millora la nostra vida, ens ensenya a relacionar-nos i enriqueix la societat amb els seus valors.