A l'Empordà, la mirada no pot deixar de passejar-se per un paisatge harmoniós i a cada pas diferent. A banda dels matisos de les estacions, entre les quals podem destacar una llarga primavera i una tardor temperada, el viatger es troba amb una plana verda, de petites carreteres i camins que permeten acostar-se als conreus d’arròs, de blat i gira-sols, i als xiprers perfectament arrenglerats que protegeixen del fort vent les extensions de pomeres i els horts. Alhora, ens podem parar als petits pobles que, construïts amb sòlida pedra, descansen sobre les carenes suaus dels llargs segles d'història. En aquest rerepaís, doncs, hi descobrireu com la vida hi transcorre, de manera senzilla i calmada, a poca distància de la costa.
Només trenquen aquesta plana el Montgrí, arrodonit i d’inconfusible silueta amb el castell com a colofó; el massís de les Gavarres, una gran massa forestal d’alzines i pins, ara deshabitada, que amaga els vestigis d’una antiga vida social i econòmica: masies, ermites romàniques, fonts, forns de calç i pous de glaç, i al sud l'Ardenya, que acaba al mar d'una manera espectacular.
Però allà on trobem els contrastos més bonics és a la costa: penya-segats vertiginosos als extrems nord i sud de la comarca, illes i aiguamolls que donen refugi a peixos i ocells, llargues platges de sorra fina i, evidentment, sense oblidar la multitud de cales arrecerades envoltades de pins, que han fet famós el paisatge de la nostra Costa Brava.
