Regencós

El municipi de Regencós, situat en la segona línia immediata del litoral, és una localitat tranquil·la i plàcida formada per un nucli compacte d’una cinquantena de cases entorn de l’església, amb carrerons estrets i curts que conserven trams de l’antic empedrat.

La construcció de l’església de Sant Vicenç va començar l’any 1805, segons marca una làpida del mur de la capçalera exterior. Es creu que va acabar l’any 1815. L’edifici és d’una sola nau amb capelles laterals i absis poligonal cobert amb voltes de llunetes.

Al municipi encara s’observen les restes d’antigues fortificacions del final de l’edat mitjana: torres, murs i portals.

Regencós es troba als peus del Quermany Gros, turó en forma de planell que és un senyal d’identificació característic del paisatge d’un extens sector de la comarca.

Aquest poble ha estat molt conegut per les seves rajoleries, que donaven feina a bona part de la població. Entre els segles XlX i XX n’hi va arribar a haver prop d’una vintena. En aquestes fàbriques s’elaboraven manualment les tradicionals toves, cairons i rajols. Actualment només subsisteix la rajoleria de Josep Ferrer, darrer testimoni d’un ofici que havia donat molta vida a aquest poble.

Un indret del terme que cal destacar és el veïnat de Puigcalent, situat a 800 m del poble. Es tracta d’un agrupament de masies dels segles XVII-XVIII, al cim d’un pujol poc elevat des del qual es gaudeix d’un extens panorama de la plana baixempordanesa.