El municipi d’Ullastret s’estén per gran part de la riba del Daró, riu que travessa la part més occidental del terme. Antigament, a la part oriental hi havia hagut l’estany d’Ullastret, que era alimentat per les aigües del Daró i per altres recs i torrents de la seva conca. Aquest estany fou dessecat al segle XIX i convertit en camps de conreu, però encara avui, en èpoques de fortes pluges, es torna a omplir d’aigua.
El poble d’Ullastret es troba situat al damunt d’una suau elevació. Té una estructura clarament medieval: unes muralles molt ben conservades encerclen un petit nucli de carrers estrets i costeruts que desemboquen en una esplanada on es creu que hi havia el recinte sobirà d’un castell actualment desaparegut. Just al costat d’aquesta plaça hi ha l’església parroquial de Sant Pere, una església romànica del segle XI, de planta basilical amb tres naus i tres absis.
Extramurs, i just davant de la part nord de la muralla, es conserva una llotja o plaça gòtica coberta amb bigues de fusta sostingudes per dos arcs apuntats. Però sobretot Ullastret té anomenada pel poblat ibèric que es troba situat a l’est del municipi, al puig de Sant Andreu, un dels jaciments arqueològics d’època ibèrica que més bé es conserven a Catalunya.
