L'urbanisme i el paisatge

Quan vingueu a la nostra terra, la primera visió que us cridarà l’atenció serà la situació dels pobles. A la gran plana que dona nom a la comarca, els pobles es construïren al cim o als vessants de petits turons per dues raons principals: la condició inundable de la plana i la necessitat de millorar la visibilitat i la defensa en uns temps en què els enemics eren nombrosos.

Un altre tret característic és l’allunyament de la costa. En els seus orígens, una bona part dels nuclis de població importants es trobaven retirats uns quilòmetres cap a l’interior per protegir-se més fàcilment dels perills procedents del mar –sobretot, els pirates– i tenien un port arran de costa: és el cas de localitats com Torroella de Montgrí i l’Estartit, Castell d’Aro i Platja d’Aro, Calonge i Sant Antoni de Calonge, etc. Antigament, aquests ports estaven formats només per unes quantes barraques de pescadors i no tenien edificis d’importància, ja que els atacs eren constants. Però en desaparèixer els perills del mar, aquestes aglomeracions de barraques van anar creixent urbanísticament i econòmica fins a convertir-se en grans pobles que, avui dia, ofereixen apartaments, hotels, restaurants i una animada vida nocturna per a tots aquells que volen gaudir de les nostres costes i platges.

No obstant això, hi ha dues grans poblacions que s’han desenvolupat arran de mar des del seu origen: Palamós (que fou construïda per ordre reial) i Sant Feliu de Guíxols (que va néixer al segle X a recer del monestir del mateix nom, protegida per una important obra de fortificació que fou destruïda al segle XVII). No deixeu de visitar els nuclis antics i la part moderna d’aquestes poblacions, en les quals l’aire de vila marinera, el formigueig de la gent, les botiguetes –fleques, pastisseries, peixateries, etc.– i els diversos restaurants, amb una proposta gastronòmica excel·lent, podran fer-vos copsar l’especial tarannà de les nostres viles costaneres.

A les zones muntanyoses, però, sembla que els nuclis de població s’hagin aturat en el temps. Es tracta principalment de petits pobles dedicats a l’agricultura on la vida transcorre plàcida i pausada. També hi podreu observar una bona quantitat de masos dispersos, ben fortificats i alguns de molt grans i bells, que, en la majoria de casos, foren construïts a partir del segle XVII i eren propietat de pagesos benestants dedicats a l’explotació de la terra.

A l’interior, les viles més grans constitueixen l’eix vertebral fonamental del territori, tant pel que fa a serveis com en cultura. Moltes d’aquestes viles han conegut un desenvolupament econòmic i industrial important gràcies a la producció de suro –Palafrugell, Palamós i Sant Feliu de Guíxols– o la fabricació de terrissa, concentrada sobretot a la Bisbal; la tradició i el treball acurat dels nombrosos tallers bisbalencs, en efecte, han convertit la terrissa de la zona en un producte singular i de gran prestigi.

El mercat setmanal, que antigament tenia una importància cabdal en la vida agrícola d’aquestes viles, ha anat perdent pes i ha reorientat la seva oferta cap a un ampli ventall de productes gràcies al qual podreu abastar-vos de tot el que us faci falta.